divendres, 29 de novembre del 2013

"La cinquena estació", de Prudenci Reguant, en edició digital oberta



Podeu llegir la novel·la on-line



o descarregar-vos l'EPUB clicant aquí o sobre la imatge de la portada:
 
A la contraportada de l’edició d’Emboscall de La cinquena estació (2005), jo mateix hi vaig escriure aquesta nota:
Amb La cinquena estació Prudenci Reguant realitza una novel·la iniciàtica, la lectura de la qual ha de commoure pregonament el lector. Dividida en dues parts simètriques i complementàries (com les dues cares d’una mateixa moneda), hàbilment s’hi conjuguen vida i imaginació, memòria i fantasia.
 
El llenguatge, que és alhora àgil i senzill, descriptiu i poètic, s’adequa perfectament a l’itinerari d’uns personatges a la recerca d’ells mateixos; un itinerari que és interior i exterior alhora, físic i espiritual, real i màgic... Un viatge que ens trasllada de Barcelona a la costa empordanesa, de París a la Provença, seguint els passos d’uns sers profundament humans, que en la seva recerca de la plenitud i l’amor, hauran d’enfrontar-se amb l’alienació i l’oblit.
En definitiva, una novel·la senzillament impressionant.
Ara (novembre de 2013), mentre la revisava per a l’edició digital (calia corregir-hi errors ortogràfics que enlletgien el text), he anotat el següent:
Una novel·la de pèrdues, de renúncies, d’adéus que es perpetuen clavats a la memòria com nafres que mai no acaben de sanar. A l’inici hi ha el trencament, i el dolor del trencament aboca a la recerca d’allò mateix que queda enrere, perquè el que s’abandona o es perd és el que el que es necessita, però el que es necessita ens immobilitza. El camí de l’allunyament és el de la tornada.
El paradís perdut, retrobat, tornat a perdre..., reiteradament perdut i retrobat. Potser és aquesta, la cinquena estació que es busca: el moment d’una epifania. Sabent, però, que no és res més que un moment efímer, que ens deixa amb més set encara.
La cinquena estació és la manifestació tangible d’un més enllà, que no és d’aquest món de cap altra forma que en el seu buit, la seva absència. Sentir tan pregonament la presència d’aquest buit en la matèria tangible com per voler-ne destil·lar l’essència, o, si més no, fondre’s amb ella, aquesta és la recerca de La cinquena estació.
Sobre la portada de l’edició: el mateix Prudenci me la va fer arribar, ell mateix l’havia dibuixada, a partir de la descripció de l'escut d'armes que figura al final de la novel·la:
“Al damunt del tron hi lluïa un escut. Me’l vaig mirar atentament, car tenia quelcom que em cridava l’atenció. Tenia unes línies de color violeta en el quart dret superior tallades en lapislàtzuli, i en l’esquerda dues estrelles, l’una en fons d’or, l’altra en atzabeja. Al quart inferior esquerre hi lluïa una maragda magnífica amb la inscripció verdes illes altes, i al dret un drac d’ametista jeia dominat per tres roses de robí clavades a la gola a tall de llança, sobre un fons de metre blanc.”
 Jesús Aumatell, novembre de 2013

Seguiu la pàgina Prdenci Reguant al Facebook (creada i gestionada per emboscall).

Per més informació sobre la gestió d'arxius EPUB, visiteu la pàgina web d'Emboscall.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada