divendres, 29 de novembre del 2013

"La cinquena estació", de Prudenci Reguant, en edició digital oberta



Podeu llegir la novel·la on-line



o descarregar-vos l'EPUB clicant aquí o sobre la imatge de la portada:
 
A la contraportada de l’edició d’Emboscall de La cinquena estació (2005), jo mateix hi vaig escriure aquesta nota:
Amb La cinquena estació Prudenci Reguant realitza una novel·la iniciàtica, la lectura de la qual ha de commoure pregonament el lector. Dividida en dues parts simètriques i complementàries (com les dues cares d’una mateixa moneda), hàbilment s’hi conjuguen vida i imaginació, memòria i fantasia.
 
El llenguatge, que és alhora àgil i senzill, descriptiu i poètic, s’adequa perfectament a l’itinerari d’uns personatges a la recerca d’ells mateixos; un itinerari que és interior i exterior alhora, físic i espiritual, real i màgic... Un viatge que ens trasllada de Barcelona a la costa empordanesa, de París a la Provença, seguint els passos d’uns sers profundament humans, que en la seva recerca de la plenitud i l’amor, hauran d’enfrontar-se amb l’alienació i l’oblit.
En definitiva, una novel·la senzillament impressionant.
Ara (novembre de 2013), mentre la revisava per a l’edició digital (calia corregir-hi errors ortogràfics que enlletgien el text), he anotat el següent:
Una novel·la de pèrdues, de renúncies, d’adéus que es perpetuen clavats a la memòria com nafres que mai no acaben de sanar. A l’inici hi ha el trencament, i el dolor del trencament aboca a la recerca d’allò mateix que queda enrere, perquè el que s’abandona o es perd és el que el que es necessita, però el que es necessita ens immobilitza. El camí de l’allunyament és el de la tornada.
El paradís perdut, retrobat, tornat a perdre..., reiteradament perdut i retrobat. Potser és aquesta, la cinquena estació que es busca: el moment d’una epifania. Sabent, però, que no és res més que un moment efímer, que ens deixa amb més set encara.
La cinquena estació és la manifestació tangible d’un més enllà, que no és d’aquest món de cap altra forma que en el seu buit, la seva absència. Sentir tan pregonament la presència d’aquest buit en la matèria tangible com per voler-ne destil·lar l’essència, o, si més no, fondre’s amb ella, aquesta és la recerca de La cinquena estació.
Sobre la portada de l’edició: el mateix Prudenci me la va fer arribar, ell mateix l’havia dibuixada, a partir de la descripció de l'escut d'armes que figura al final de la novel·la:
“Al damunt del tron hi lluïa un escut. Me’l vaig mirar atentament, car tenia quelcom que em cridava l’atenció. Tenia unes línies de color violeta en el quart dret superior tallades en lapislàtzuli, i en l’esquerda dues estrelles, l’una en fons d’or, l’altra en atzabeja. Al quart inferior esquerre hi lluïa una maragda magnífica amb la inscripció verdes illes altes, i al dret un drac d’ametista jeia dominat per tres roses de robí clavades a la gola a tall de llança, sobre un fons de metre blanc.”
 Jesús Aumatell, novembre de 2013

Seguiu la pàgina Prdenci Reguant al Facebook (creada i gestionada per emboscall).

Per més informació sobre la gestió d'arxius EPUB, visiteu la pàgina web d'Emboscall.
 

dimecres, 27 de novembre del 2013

"Guía urbana de perplejos", de Alberto Tugues, en edición digital abierta


Ponemos hoy a disposición del lector, en formato digital, la Guía urbana de perplejos (Les Arts del Llibre, Barcelona, 1989; prólogo de A. Ràfols Casamada), uno de los primeros títulos publicados por Alberto Tugues. Se encuentran en esta obra, ya plenamente definidas, las características de este autor, que en lo estilístico se mueve en la frontera entre la poesía y la prosa, mientras que en lo temático mezcla realidad y ficción, humor y tragedia, ternura y sarcasmo... Y el lector no termina de seber a ciencia cierta donde empieza lo uno y termina lo otro, tal vez porque ese sea en definitva el mensaje: que todo se da a la vez, indisociable. Sin embargo, esto sucede en el marco muy concreto de una ciudad, Barcelona, que es real aunque no lo parezca.

Además del formato PDF, que se puede leer on-line,


ponemos también a disposición del lector el libro como archivo EPUB, que se puede descargar clicando aquí o sobre la portada:

http://www.emboscall.com/moment/guia/Guia%20urbana%20de%20perplejos%20-%20Tugues,%20Alberto.epub
 
Para más información sobre la gestión de archivos EPUB, visitad la pàgina web de emboscall (en catalán).
 
Sobre otras obras del autor en este bloc, clicad aquí.
 
 

dilluns, 25 de novembre del 2013

Prudenci Reguant, cinc anys després

Prudenci Reguant
 
Al web http://www.geocities.ws/prudenci_reguant/ el mateix autor hi va escriure la següent nota biogràfica [devia ser l'any 2007]:
 
En Prudenci Reguant és nascut a Cardona el 1950, de família humil, que aviat es trasllada a Manresa. Hi van romandre fins a mitjans dels anys 60, ja que quan Prudenci complí 14 anys s'instal·laren a Barcelona, al carrer del Clot, on ara torna a viure, després d'un periple en solitari per diferents llocs de Catalunya.

Al 1974 acabà la carrera de Biologia i combinà aquesta feina amb una llibreria esotèrica al Carrer Princesa anomenada Arbor, que ell va fundar. Treballant també en el món del llibre, ha estat a dues llibreries més i ha mantingut també dues editorials petites. 

Ha dedicat molts anys a la traducció de llibres d'Alquímia, Càbala i Tradició, època que coincideix amb el període en què viatjà arreu de Catalunya. Però el 1999, a causa d'una malaltia, es va veure obligat a mantenir repòs. 

 Actualment s'està preocupant d'editar els seus llibres, com La Cinquena Estació i El Llibre del Perfecte Amor (Emboscall 2005), Galceràn, o el poema del rescat de les cent donzelles (Associació Medievalista de Bagà, 2006), El Pi de Centelles, mite ritu i experiència. Començà a escriure seriosament al 1989, sobretot poesia, i actualment a part dels quatre llibres publicats, té un romanent de centenars de poemes, contes, etc, per transmetre, i ho farà a través d'aquesta web.
 
Però a finals de 2008 (fa, doncs, cinc anys) Prudenci Reguant va deixar aquest món, i no sabem si realment tota la seva obra literària i assagística està penjada al lloc web esmentat al principi d'aquest escrit. Alguna persona (Àngels) hi va escriure un emotiu poema de comiat (que reproduïm tot seguit), i suposem que s'ha cuidat de mantenir aquest lloc obert.
 
QUÈ SE LI POT DIR A UN POETA QUE ELL NO ENS HAGI JA DIT?

Que la vida, curta per uns, s’ha fet llarga per a tu
esperant aquest moment gloriós.
Que la vida, amb les seves riqueses, no ha sabut donar-te
allò que tu amb plaer ens has donat.
Que la vida, plena i rica que has viscut,
ens has mostrat el teu cor dolorit.

Qui és el fill que amb tanta generositat cuidà dels seus pares
quan les forces li flaquejaven!
Qui és l’amic que amb tanta sensibilitat cuidà dels seus amics
quan no tots li responien!
Qui és l’home que ens despullà la seva ànima sense por de ser jutjat
i sense por del de dalt!

Ara te'n vas en silenci sense deixar-nos cap buit,
perquè estem plens dels teus poemes i de les teves virtuts.
No plorarem la teva absència sense que ens donis permís
perquè era aquesta la felicitat que enyoraves
i si és la teva, la nostra també.

Àngels 21-11-2008
 
Cinc anys després de la seva mort, la figura i l'obra de Prudenci Reguant continuen ignorades, sense el mínim reconeixement i divulgació que mereixen.
 
Atès aquest estat de coses, emboscall preveu recuperar les edicions fetes de les obres d'aquest autor, i posar-les, en versió digital oberta, a disposició dels lectors. Ho anirem fent al llarg de les properes setmanes, començant per la novel·la La cinquena estació.
 

dimecres, 20 de novembre del 2013

"Els peons de l'assassí", novel·la de Maria Lluïsa Latorre en edició digital oberta



Cliqueu  aquí per descarregar-vos l'EPUB 

Els peons de l’assassí (l'edició impresa d'aquesta novel·la es va fer a Vic el 2006) és la història d’una metgessa forense, la doctora Clara Verdaguer que es veu involucrada en un seguit de circumstàncies insòlites que afectaran la seva plàcida vida a Nova York.
               Tot comença amb l’assassinat d’una coneguda actriu a qui la Clara practica l’autòpsia. El cas comporta que conegui i col·labori estretament amb un jove inspector i que es relacioni amb el fascinant món del cinema.
                Durant la investigació arriben a la ciutat uns vells amics de la Clara, un eminent físic i la seva esposa, i una coneguda escriptora. A poc a poc els successos es van encadenant, menant la Clara a concórrer a un congrés d’expedients X, a cooperar amb els socis de la CIFE —una fundació que investiga fenòmens paranormals—, a tractar un grup de prostitutes... fins que una periodista ressentida amb ella publica un escrit sobre una tràgica història de la seva família, la qual cosa farà que la Clara es bolqui a investigar l’assassinat de la seva mare, a Barcelona, fa trenta anys.
                La Clara viatja a la seva ciutat natal encetant una odissea que, a través dels que van viure aquells últims temps de la dictadura franquista, la va apropant a un passat inquietant, enigmàtic i esquiu, sense que li pugui arrancar els seus secrets més pregons. En canvi, desperta un assassí implacable que, per mantenir-se impune, no dubtarà a matar un altre cop.
                En tornar a Nova York els esdeveniments es precipiten amb més assassinats. Es comença a esbossar una relació d’aquests crims amb tot allò esdevingut a Barcelona, però... quin és el nexe? L’estranya odissea de la Clara culmina amb un descobriment inesperat.
                Es posen en joc, doncs, personatges, temps i espais aparentment molt llunyans entre si, però que gràcies a la minuciosa construcció de la trama, conflueixen en una línia argumental molt ben travada. Els peons de l’assassí és una novel·la excepcionalment llarga (més de 800 pàgines), escrita amb rigor, per tal que el monumental edifici se sostingui, però també amb la llibertat de qui pensa, abans que res, en la plena realització d’un fecund impuls creatiu.

Podeu llegir la novel·la on-line (en dues parts):






 




Maria Lluïsa Latorre Casellas va néixer a l’Esquirol el dia 28 / 2 / 61. Als cinc anys va anar a viure a Vic amb la seva família i va compaginar els estudis ordinaris amb activitats com piano, mecanografia i dansa. Als divuit anys va cursar estudis de medicina a Reus i els va acabar l’any 1985.
Del 1979 al 1989 va formar part del grup de rock Duble-Buble tocant els teclats.
Actualment resideix a Tordera on exerceix de metgessa al Centre d’Atenció Primària des de fa 19 anys.
És també autora de les obres De Susqueda a Tübingen (2010) i Dones invisibles (2011).
Per més informació, visiteu el seu lloc web.

Seguiu la pàgina d'Els peons de l'assassí al Facebook.
Podeu descarregar-vos l'EPUB d'aquesta la novel·la. Per més informació sobre aquest tipus d'arxius i com gestionar-los, visiteu el lloc web d'Emboscall.