tag:blogger.com,1999:blog-39364077605806806332024-03-12T20:44:26.219-07:00Moment AngularBloc de la col·lecció de narrativa d'Emboscall. Informació sobre els llibres que es publiquen, autors, persentacions, activitats...emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-34354298040526842482017-07-07T23:24:00.002-07:002017-07-30T11:18:02.725-07:00Llista de títols publicats en la col·lecció Moment Angular<div style="text-align: center;">
Llista de títols publicats en la col·lecció Moment Angular</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
(en construcció)</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
110 - Renada-Laura Portet, Castell Negre<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-fd0utjKWBpk/WX4io3KgeSI/AAAAAAAACd4/p2kl_PlmLD8tCiOBew85j4qehCgfCgXMQCLcBGAs/s1600/port.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1133" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-fd0utjKWBpk/WX4io3KgeSI/AAAAAAAACd4/p2kl_PlmLD8tCiOBew85j4qehCgfCgXMQCLcBGAs/s320/port.jpg" width="226" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">visita la pàgina del llibre al web d'emboscall</td></tr>
</tbody></table>
<br />
109 - Carme Bayot,<i> Ulls que s'emmirallen</i><br />
<i> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KyrwDppqRXQ/WWB6Lzzy4tI/AAAAAAAACaI/ARebFilS-4AkuWOH2rX6UNecMxzSXYFAwCLcBGAs/s1600/port.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1090" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-KyrwDppqRXQ/WWB6Lzzy4tI/AAAAAAAACaI/ARebFilS-4AkuWOH2rX6UNecMxzSXYFAwCLcBGAs/s320/port.jpg" width="217" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://emboscall.com/moment/ullss/ullss.html"><span style="font-size: xx-small;">ves a la pàgina del llibre al web d'emboscall</span></a></td></tr>
</tbody></table>
</i><br />
108 - Miquel Cartisano, <i>Las sombras se equivocaron de dueño</i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-4p3eyPRA_Wc/WXRb3laOlyI/AAAAAAAACdQ/1xPhb9Ufv20nF7XWOOYaNbluJxgrFdXLACLcBGAs/s1600/port.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1119" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-4p3eyPRA_Wc/WXRb3laOlyI/AAAAAAAACdQ/1xPhb9Ufv20nF7XWOOYaNbluJxgrFdXLACLcBGAs/s320/port.jpg" width="223" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://emboscall.com/moment/sombras/sombras.html"><i><span style="font-size: xx-small;">ves a la pàgina del llibre al web d'emboscall</span></i></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
5- Salvador Giralt, <i>Ludus puerorum</i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-QNnDU9xPWvo/WWxj7tavvdI/AAAAAAAACbo/4HG7ezfOoJokveRoIGITcldxxi4ZZvKPQCLcBGAs/s1600/ludusb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="581" data-original-width="411" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-QNnDU9xPWvo/WWxj7tavvdI/AAAAAAAACbo/4HG7ezfOoJokveRoIGITcldxxi4ZZvKPQCLcBGAs/s320/ludusb.jpg" width="226" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span id="goog_59496113"></span><span id="goog_59496114"></span><br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-832553064382592202015-06-21T07:44:00.005-07:002016-05-04T23:50:18.192-07:00"El cor de les llavors" dins la trajectòria novel·lística de M. Lluïsa Latorre<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/mlll_zpsjvfgxnnl.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/mlll_zpsjvfgxnnl.jpg" height="301" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Maria Lluïsa Latorre</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’obra literària publicada de Lluïsa Latorre s’amplia amb una
nova novel·la, cosa que vol dir que ja en són tres, amb l’afegit de <i>Dones invisibles</i>, un volum que aplega
aproximacions biogràfiques a un conjunt de 50 dones que, com es diu al
subtítol, “han canviat la història sense que la història ho reconegui”. Aquest
conjunt d’obra, cadascuna de les quals assegura l’entreteniment i enriquiment
del lector, dóna compte de la categoria i ambició de l’autora, perquè demostren
la fidelitat tant a un estil com a una visió del món (és a dir, un nucli de
temes lligats entre si). Aquesta fidelitat a unes formes i principis no
significa que s’hi hagi instal·lat acríticament i passiva, sinó que evoluciona
naturalment en contacte amb el món, amb la realitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="line-height: 107%;">Cal esmentar les dues novel·les que precedeixen <i>El cor de les llavors</i>, com també cal
recomanar-ne la lectura, per tal de fer-nos càrrec de la coherència de l’obra
literària de Lluïsa Latorre. </span><span style="color: #222222; line-height: 107%;">La
primera</span><span style="line-height: 107%;">,
</span><i><span style="color: #222222; line-height: 107%;">Els peons de l’assassí</span></i><span style="color: #222222; line-height: 107%;"> (l'edició impresa es va fer a Vic el
2006, reeditada en edició digital oberta a finals de 2013 i des d’aleshores disponible
a Internet), estructurada al voltant d’una trama d’intriga, posa en joc
elements que anirem trobant en obres posteriors: el marcat protagonisme femení,
que no es limita al fet de posar una dona al centre de l’acció, sinó a vetllar
perquè la visió que se’n dóna hi harmonitzi; el conflicte entre dues menes de
coneixement, aquell que ve avalat pel món acadèmic i el popular, dualitat que
evidencia els límits de la ciència i revela que, en conseqüència, un
coneixement autèntic no es pot donar sense tenir-los tos dos presents; la
meticulosa construcció literària, amb molta cura pels detalls i per la
coherència i harmonia del conjunt...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="line-height: 17.1200008392334px;"><br /></span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; line-height: 107%;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/portada_zpsay68owh9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/portada_zpsay68owh9.jpg" height="320" width="218" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada d'<i>El cor de les llavors</i></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; line-height: 107%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Són trets que
comparteixen també les novel·les <i>De
Susqueda a Tubinguen</i> (2010) i <i>El cor
de les llavors</i>, que presentem avui. Amb notables diferències, és clar, ja
que la primera s’emmarca a finals del segle XVI i principis del XVII –es
tracta, doncs, d’una “novel·la històrica”–, mentre que l’altra s’esdevé en
l’actualitat. En aquestes novel·les, però, la presència de l’argumentació
“ideològica” (per dir-ne així) és cada vegada més present, imposant-se, a <i>El cor de les llavors</i>, per sobre del de
la trama novel·lística. En aquesta obra, la construcció argumental està
explícitament al servei de la idea: comença amb una nota de l’autora que exposa
de forma concisa tant el tema com el seu posicionament i intencions. Més clar,
aigua. L’etiqueta que li escau, doncs, és la de “novel·la de tesi”. Però no és
només això, perquè com apuntava abans, al llarg del relat s’hi dibuixa el
retrat d’una dona en la seva maduresa, és a dir, plenitud: moral, psicològica,
física i sexual. I, lligada a la trama principal, bàsica, n’hi ha una altra,
més elaborada, per on s’introdueix el misteri, la intriga, fins i tot
l’esotèric. És una obra amb una intenció molt clara, però enriquida amb
múltiples matisos que fan que funcioni a tots nivells i pugui satisfer les
expectatives d’un públic molt ampli. Molt recomanable, doncs.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; line-height: 107%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; line-height: 107%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Jesús Aumatell, juny de
2015</span></i></span></div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-28682266021831102032015-02-04T22:29:00.001-08:002015-02-04T22:41:44.727-08:00Reescriure la realitat. Apunts de lectura de "L’irresistible encant dels encantats", de Ramon Monton<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="clear: left; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><a href="http://www.emboscall.com/moment/encantats/encantats.htm"><img border="0" src="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/portada_zps408b4688.jpg" height="320" width="226" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Portada del llibre</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><a href="http://www.emboscall.com/moment/encantats/encantats.htm"> <i>L’irresistible encant dels encantats</i></a></span><br />
<br />
<div class="Estilo102" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Col. Moment Angular, 95</span></div>
<div align="left" class="Estilo102">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">© Ramon Monton</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Dipòsit legal: B 17934-2014</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">ISBN: 978-84-92563-76-0</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Primera edició: agost de 2014</span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span>
<div align="left" class="Estilo102">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">188 p. - 20,5 x 14,5 cm - PVP: 10€</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Encara que de Ramon Monton no n’haguessis llegit cap altra
obra, si t’endinsessis en la lectura de <i>L’irresistible
encant del encantats</i>, de seguida comprendries que es tracta d’uns textos
literàriament extraordinaris per la seva qualitat. L’escriptura narrativa de
Ramon Monton és en aparença senzilla, perquè es tracta d’un autor d’estil
auster; però és una austeritat que dista del minimalisme tant com del
barroquisme, perquè permet dibuixar trames riques i personatges nítids, tot
coherentment encaixat en peces combinables amb d’altres dins de l’obra, cosa
que en reforça el sentit de conjunt. Per posar un exemple del que vull dir n’hi
ha prou amb agafar el llibre que presentem i llegir els primers paràgrafs del
conte que l’encapçala i li dóna títol:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 21pt;">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;"><i>El meu
pare tenia sovint problemes semàntics amb els apoderats de banc perquè, cada
cop que un li deia, en acomiadar-se, «encantat», ell li contestava,
infal·liblement:</i></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;"><i>–Encantat
ho seràs tu!</i></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;"><i>I se
n’anava tan picat que no hi tornava més, en aquell banc. Fins que va córrer la
brama entre els apoderats de tots els bancs del poble que, si veien un home
rabassut, amb cabells blancs, pudor de peix i molts bitllets a la butxaca, per
res del món no li havien de dir «encantat» sinó, a tot estirar, «molt de gust»,
«que tingui un bon dia», «bon dia i bona hora» o «passi-ho bé, senyor
Moragues».</i></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Al meu
pare no li agradaven els encantats, era un home pràctic, i l’encantat que menys
li agradava era jo. Per alguna cosa jo era el seu fill i, per a algú tan poc
amant dels encanteris com el meu pare, devia ser una mortificació tenir un fill
somiatruites i poeta, més pendent de les fases de la lluna, les estrelles, la
tundra àrtica i els remolins d’espores que de guanyar diners.</i></span></span></blockquote>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Amb ben pocs recursos queden definides les psicologies dels
personatges principals del conte, i la distància que els separa. L’autor
aconsegueix, amb claredat i concisió, captar l'atenció del lector, que no
distreu amb enfarfegaments descriptius i en canvi reforça amb l’avanç continu
de l’acció. Perquè, ens aquests relats, hi passen coses, a distints nivells de
lectura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El relat inicial es presenta en primera persona, cosa que ens
pot induir a associar-ne el protagonista amb l’autor. Ramon Monton juga amb
això al llarg d’aquesta obra, fins al punt que podríem acabar pensant que la
seva intenció última seria presentar-nos una imatge d’ell mateix; no una imatge
estrictament realista, perquè sap que el ver i el versemblant no sempre
harmonitzen, quan es tracta de l’art, és clar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Però si llegim aquest primer relat com una mena de projecció
simbòlica del mateix autor, veiem com es posen els fonaments per a una interpretació
coherent, unitària, d’una obra en aparença miscel·lània, feta de retalls de
coses diverses que, per atzar, han anat a parar al mateix calaix. Des d’aquesta
perspectiva és especialment significatiu que el primer personatge que apareix
al llibre sigui el pare, el qual, com a símbol tant de la tradició com del
conjunt de principis que governen tota societat en tot moment (és a dir, com a
símbol del que ens condiciona en sentit històric i social), es representa aquí
com una persona molt primària, materialista, per a la qual tot el que no dóna
un benefici tangible no serveix per res, i el protagonista del relat, que hi
representa el mateix autor, per bé que no es revolta contra aquest ordre establert
per tradició, tanmateix no s’hi adapta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">D’aquesta tradició només li’n queda un cotxe atrotinat. I,
encara que per poder prendre possessió d’aquest llegat ha de superar amb moltes
dificultats un seguit de proves (com una mena de ritual iniciàtic), tot plegat
li serveix per independitzar-se, per prendre plena possessió de les regnes de
la seva existència. El conte acaba amb aquest paràgraf:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El mateix matí en què
em van donar el permís, vaig apartar l’escala d’alumini i els pots de pintura
de cinc quilos que em barraven el pas fins a la porta del 600 i m’hi vaig
asseure al volant: era una sensació curiosa, ara conduiria jo, ningú no em
diria res, ni cap on havia de girar ni quin era el millor camí; m’endinsaria
tot sol al món, travessant mars de boira, túnels, boscos de nogueres ombroses i
valls florides com cobrellits de pètals, paisatges nous, meravellosos,
inesperats, familiars, redescoberts, somiats; la lluna m’acompanyaria, més
enllà de la finestra, plena, nua, ballant per les teulades i omplint la nit de
contorns blavosos, avançant i esmunyint-se entre arxipèlags adormits
d’estrelles, com una deessa egípcia, amb la mirada intensa d’una princesa hindú
o l’esperit benèfic d’una font quan es pentina, i vaig ficar la clau al pany i
vaig engegar el 600, disposat a engolir quilòmetres fins que el cor em digués
prou.</span></i></blockquote>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En el context de la interpretació que fem del conte, aquesta
situació és una representació de la forma en què l’autor es proposa de bastir
la seva obra creativa: Ramon Monton, davant d’una determinada tradició
literària a la qual li resulta molt difícil seguir, perquè no en comparteix el
sentit ni s’identifica amb el seu propòsit, n’aprofita el poc que li forneix
per fer-se el seu propi camí, amb total llibertat, lluny d’allò que li estava
predestinat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Després d’aquest primer conte certament proemial, el següent
del recull, “El Maharaja de Babalalimpur”, podríem llegir-lo com una
exemplificació de l’ús de la llibertat creativa que, amb dificultats però amb
convicció, acaba d’assolir l’autor. Hi trobem un plantejament molt diferent,
gairebé oposat al del primer conte: s’abandona el realisme per dibuixar aquí un
món llunyà, regit per lleis que ens semblen fantàstiques. Però submergits en
l’atmosfera a voltes onírica del relat, hi reapareixen elements que ens
semblaven determinants al conte inicial: la presència (en aquest cas, del buit
que deixa, perquè és mort) del pare (i d’altres parents), i la simbolització de
la tradició històrica, entesa en termes de relació conflictiva envers el
protagonista. El Maharaja, que és el màxim sobirà del seu món, se sent perdut,
sent que no està preparat per enfrontar-se amb determinades situacions, i troba
a faltar instàncies superiors en les quals recolzar-se. El conte no acaba bé:
hi ha mort i destrucció, és a dir, pèrdua. Però una part se salva i ofereix una
possibilitat de conciliació. Així, la balena morta simbolitzaria un límit
inabastable, un camí que està interdit per forces irracionals destructives,
mentre l’elefant, que sobreviu, simbolitza la via possible, tot i que marcada
pel signe de la pèrdua.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ramon Monton basteix la seva narrativa dins del real racional
encaixant-hi, tant com és possible (entenent “possible” com a literàriament,
artísticament, harmònic) la fantasia, l’irracional. Aquest encaix –estigma
d’una pèrdua– es viu furtivament (“El gos de la Mariona”), perquè, tot i que la
irrupció del fantàstic en el real que pot salvar el col·lectiu (“La passa”),
això va passar fa molt de temps; “la meva àvia encara no havia nascut”. I ens
avisa l’autor, al principi del conte “Hi ha veïns nous a l’escala” que “allò
desconegut sempre és susceptible de provocar un cert desordre i constitueix una
amenaça contra l’estat de coses establert”, i ho exemplifica amb el cas de la
tribu d’origen selvàtic que s’instal·la a l’àtic d’un bloc de pisos, fet que
acaba amb la intervenció dels bombers, és a dir, la força de restitució de
l’ordre. Aquest relat, a més, fa èmfasi en un altre aspecte important de
l’obra: la preocupació per l’entorn, tant social –humà– com natural –animal–.
Així, paral·lelament a la incursió de la tribu selvàtica en la urbs
massificada, la indústria i el consumisme deixen sentir els seus nocius efectes
en l’ecosistema originari de la tribu: és precisament la destrucció d’aquest
ecosistema que en provoca l’emigració, la qual, com veiem, resulta inviable
perquè acaba en inadaptació i destrucció.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquests paràgrafs volen convidar a la lectura de <i>L’irresistible encant dels encantats</i> sense
tenir la pretensió de donar una clau definitiva de l’obra, però sí amb la
voluntat de mostrar que ens trobem davant d’una aportació literària molt
valuosa d’un gran escriptor, perquè els seus relats, proses i apunts, tan
aparentment senzills i dispars, estan plens d’elements recurrents que ressonen
en un conjunt harmònic. On ressona, és clar, una tradició que Monton vol fer
seva, perquè s’hi reconeix: la del grup de Sabadell, ciutat d’on és originari:
no casualment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><i><b>Jesús Aumatell</b></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-22775844210007112182014-06-22T12:59:00.000-07:002014-06-22T13:11:24.319-07:00"Arquitectura de veus": apunts de lectura<div style="text-align: justify;">
</div>
<a href="http://www.emboscall.com/autors/tornafoch/tornafoch.htm#arquitectura"></a><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.emboscall.com/autors/tornafoch/tornafoch.htm#arquitectura"><img border="0" src="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/portadabb_zps432c5b57.jpg" height="320" width="225" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.emboscall.com/autors/tornafoch/tornafoch.htm#arquitectura">Arquitectura de veus</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.emboscall.com/autors/tornafoch/tornafoch.htm#arquitectura"></a><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Conegut per la seva activitat política i com a historiador, Xavier Tornafoch és també un creador literari, un escriptor. Avui estem aquí per presentar un nou llibre seu, un recull de narracions; en llegir-lo, ens adonem que no es pot deslligar aquesta faceta creativa ni del seu compromís polític, ni del seu interès per la història. </span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">La creació literària de Tornafoch parteix sempre de la realitat, ja sigui la del nostre present immediat, ja sigui el passat històric. Amb les novel·les <i>Lletres d’exili </i>(1998), <i>L’olor de les acàcies </i>(1999) i <i>Promesa de llibertat </i>(2013) ha cultivat la narrativa històrica, mentre que en els seus relats dóna pas al present immediat. Així, amb <i><a href="http://www.emboscall.com/autors/tornafoch/tornafoch.htm#vargas">Em dic Vargas i altres històries</a> </i>(2006), on el tema és l’emigració que es produeix en diverses èpoques, hi ha un personatge/receptor, radicat en el present, que unifica els relats a l’entorn d’ell mateix, i amb la seva pròpia visió dóna coherència al conjunt, que esdevé una reflexió sobre una problemàtica molt actual –intemporal, de fet. </span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Amb <i>Arquitectura de veus </i>Tornafoch prescindeix d’aquesta estratègia unificadora. De fet, el volum és prou variat per no admetre una lectura global. Però sí que hi trobem perfectament definits els interessos de l’autor, que com hem apuntant al principi parteixen sempre del compromís ideològic davant de la realitat que descriuen. Això no vol dir que es tracti de narrativa militant, o de tesi. Perquè Tornafoch no pretén demostrar res, o convènce’ns de qui sap què. </span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Ara, un llibre que es titula <i>Arquitectura de veus </i>és sens dubte un llibre que ha se seguir algun tipus de criteri constructiu. Aquesta ordenació té el seu element més visible en la divisió en dues parts, que agrupen els contes sota dos epígrafs: "Les veus de l’absurd" i "Les veus del conflicte". Sota el primer grup hi trobem contes que dibuixen situacions en general prou versemblants, tot i que resulten absurdes perquè no hi ha cap raó que justifiqui la forma en què es presenten. Són fets que s’esdevenen, i que poden ser sorprenents, dolorosos, o tristos, però que de fet podrien passar d’una altra manera si nos fos perquè els mateixos protagonistes els donen per bons, ja sigui per comoditat o perquè són incapaços de rebel·lar-s’hi en contra. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">"Les veus del conflicte", en canvi, com diu prou bé el títol, agrupa un seguit de contes que tenen com a denominador comú l’opressió. El que és divers en cada conte és la reacció que l’opressió genera, que va des de la revolta a la submissió d’uns personatge que, històrics o actuals, són sempre versemblants: humans, molt humans. </span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Amb aquest llibre Tornafoch ens convida a reflexionar sobre el present i sobre la història, sense pretendre alliçonar-nos. I ho fa amb un conjunt de textos de lectura amena, per la qual cosa us recomanem molt sincerament aquesta <i>Arquitectura de veus</i>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Jesús Aumatell</span> </div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-78180781682779733462014-06-22T12:33:00.003-07:002014-06-22T12:34:58.194-07:00Apunts sobre "9 Nous contes petits", de Carme Bayot<div align="LEFT">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.emboscall.com/moment/9nous/9nous.htm" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="http://www.emboscall.com/moment/9nous/9nous.htm" border="0" src="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/portada_zpsc9786664.jpg" height="320" width="217" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.emboscall.com/moment/9nous/9nous.htm">9 Nous contes petits</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small;">Fa uns anys, Carme Bayot va decidir posar-se a escriure de forma continuada amb l’objectiu de construir una obra i donar-li sortida pública. Per les circumstàncies que sigui no ha estat fins pràcticament l’edat de jubilar-se que ha donat plena sortida a una vocació que, cal suposar-ho perquè és el més natural, ja tenia des de sempre. Però ella pertany a una generació per a la qual, i més essent dona, la literatura no podia ser presa massa seriosament, ans calia considerar-la una activitat secundària. Sigui com sigui, al final la Carme Bayot va decidir posar-se a escriure amb continuïtat, i a buscar la forma de difondre els seus textos. Perquè ella escriu per al públic, i per això, en els seus escrits allò que prima és la voluntat comunicativa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: small;">Per això també </span><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;">e</span></span><span style="font-size: small;">ls se</span><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;">u</span></span><span style="font-size: small;">s </span><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;">relat</span></span><span style="font-size: small;">s arrelen en la realitat, ja sigui la quotidiana, que coneix de primera mà, o la històrica, sobre la qual es documenta. I és aquí on la seva narrativa sembla dividir-se en dues branques, que comparteixen la mateixa base, però que avancen en direccions diferents. Avui parlarem d’una d’aquestes branques, ja que el llibre que presentem, aquests </span><i><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;">9 Nous contes petits</span></span></i><span style="font-size: small;">, n’és una bona mostra, en donar continuïtat al que ja va posar de manifest el seu recull </span><i><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;">Contes petits per a gent gran</span></span></i><span style="font-size: small;">, publicat per </span><b><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;">e</span></span></b><span style="font-size: small;">mboscall el 2008. Aquests conjunts de narracions comparteixen el tema de la relació afectiva –que pot desembocar en contacte físic o restar en la dimensió platònica–, que s’estableix entre persones de diferent sexe en situacions quotidianes plausibles. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br /></div>
<span style="font-size: small;"></span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
Així, a partir d’aquest motiu –la relació afectiva–, presentat en contextos versemblants, desenvolupat amb una diversitat d’estratègies narratives clàssiques, la Carme Bayot ens ofereix una visió del món particular, seva, que al capdavall és el que n’esperem de tota obra artística, més enllà del gaudi o de la distracció que ens proporcioni. </span></span></div>
<span style="font-size: small;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">En general, aquests contes focalitzen un personatge, ja sigui masculí o femení, en contrast amb un altre de gènere oposat. Són relacions que s’estableixen al voltant d’un desequilibri –una mancança, un malentès... –, ja sigui per esmenar-lo, ja sigui escenificar un trencament definitiu. En aquests processos, la comunicació hi juga un paper decisiu, ja que les aparences poden ser enganyoses, i no sempre som capaços de comunicar clarament què som i què volem, de la mateixa manera que no ho percebem amb exactitud dels altres. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Ara, la Carme Bayot no moralitza sobre això. Allò bo i allò dolent, que n’hi ha, en general és massa evident com perquè mereixi que ens hi pensem gaire. El problema s’esdevé quan una cosa es confon amb l’altra, en les zones frontereres de l’ambigüitat: aquí cadascú ha de fer ús del seu propi lliure albir, amb el risc d’equivocar-se si no ha estat prou hàbil a l’hora d’emetre o interpretar els missatges.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
</span><span style="font-family: Calibri,Calibri; font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small;"><div style="text-align: right;">
Jesús Aumatell</div>
</span></span><br />emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-64909780688060670232013-12-13T09:15:00.000-08:002013-12-16T09:10:29.027-08:00"Iste mundus furibundus", de Ramon Farrés, en edició digital oberta<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_VQ8YRR8ZDag/S-69C6IVGcI/AAAAAAAAAPo/GSflTarCONU/s1600/Ramon+Farr%C3%A9s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_VQ8YRR8ZDag/S-69C6IVGcI/AAAAAAAAAPo/GSflTarCONU/s1600/Ramon+Farr%C3%A9s.jpg" height="320" width="226" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">Ramon Farrés</span><br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">Foto de Faustí Llucià, provinent<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span>del bloc</span><br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"> </span><a href="http://poesiamespoesia.blogspot.com.es/2010/05/lectura-poetica-martes-27-de-abril.html"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">http://poesiamespoesia.blogspot.com.es/2010/05/lectura-poetica-martes-27-de-abril.html</span></a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.emboscall.com/autors/ramon_farres/ramon_farres.htm"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Ramon Farrés</span></a><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">, més conegut com a poeta, també conrea el relat on, sense allunyar-se dels temes que centren el seu univers líric (la identitat, canviant amb el pas del temps, del jo i de l'altre, i l'escriptura com el lloc on es revelen, o materialitzen, aquests processos, els quals, per aquesta via, transcendeixen la individualitat per a esdevenir representatius de fets universals...), adopta un to irònic, distant, a voltes sarcàstic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Posem a disposició dels lectors, en format digital obert, el conjunt de relats <em>Iste mundus furibundus</em>, publicat per <strong>e</strong>mboscall l'any 2001; el podeu llegir on-line com a PDF</span></div>
<br />
<br />
<div class="issuuembed" data-configid="4930035/6003427" style="height: 395px; width: 525px;">
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">o us podeu descarregar l'EPUB clicant <strong><a href="http://www.emboscall.com/autors/ramon_farres/Iste_mundus_furibundus.epub">aquí</a></strong> (per més informació sobre aquest tipus de documents, visiteu el </span><a href="http://www.emboscall.com/ellibres.htm"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">lloc web d'emboscall</span></a><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">)</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/portada_zpsd73a2631.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/portada_zpsd73a2631.jpg" height="320" width="212" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Il·lustració de la coberta: <i>Contemplació del món</i> (2001) infograma de L. Aura inspirat en <i>Viatger davant d’un mar de boira</i> (1818), de Caspar David Friedrich.</span></div>
<br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-small;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-small;">
<br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-small;"><br />
</span></span><br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-small;"><span style="font-family: Garamond; font-size: x-small;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br />
</span> </span>emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-72499649538910698362013-12-01T06:42:00.002-08:002013-12-01T10:56:36.029-08:00"Quatre tríptics en penombra", de Daniel Casas: "Pròleg" de Miquel Ortiz, i "Índex".<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/e4f4878f-338d-4f07-850b-2ede2ecf1bc7_zpse5f5902a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://i807.photobucket.com/albums/yy352/Emboscall/e4f4878f-338d-4f07-850b-2ede2ecf1bc7_zpse5f5902a.jpg" height="320" width="226" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada: <strong><span style="font-size: small;">e</span></strong>mboscall.</td></tr>
</tbody></table>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><b><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Garamond; text-transform: uppercase;">Pròleg</span></b></span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span></o:p></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Quatre tríptics en penombra</span></span></i><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">, el llibre de <a href="http://www.emboscall.com/autors/dani_casas/dani_casas.htm" target="_blank">Daniel Casas</a> que ara prologo, és d’entrada
un llibre de relats. El lector que s’animi a apropar-s’hi, trobarà en ell una
rica diversitat de temes i d’estils; cada conte li oferirà un to i una dinàmica
que no tenen el d’abans ni el que</span> <span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">segueix</span>.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Aquesta diversitat a la qual em
refereixo, nogensmenys, no implica que <i>Quatre tríptics en penombra</i> sigui
un mer conjunt de relats dissemblants, posats junts més o menys arbitràriament
per treure’n un llibre de contes. Hi ha, a <i>Quatre tríptics en penombra</i>,
una estructura interna (potser difícil de veure a primer cop d’ull) que
converteix el llibre en una obra unitària, una obra que convé llegir seguida,
de principi a fi, sense salts, és a dir, no espicossant ara un conte adés un
altre, prescindint dels que menys interessen o d’aquells la comprensió dels
quals se’ns fa més àrdua. Aquesta és certament una alternativa que no se li pot
negar al lector (ha comprat el llibre i és per tant seu, pot fer-ne el que li
vingui en gana), però cas que opti per fer-ho, crec que perdrà molt del sentit
que el llibre desitja palesar.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Com el seu títol indica, <i>Quatre
tríptics en penombra</i> és un conjunt de dotze contes dividits en quatre
parts. Cada tríptic, cada grup de tres contes, «ensenya» tres aspectes d’una
mateixa realitat vital, d’un tema o preocupació que afecta l’autor i també (si
no fos així, no seria art) tots els humans. Varietat d’enfocaments que no
s’assoleix tan sols per la diferència d’arguments sinó a més a més per l’estil
literari, pel to seriós o humorístic, per l’opció d’una prosa merament
narrativa o bé poètica.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Ultra aquesta unitat en la
diversitat que posseeixen cadascun dels tríptics, el llibre en conjunt pot
dir-se que té un argument global, és com una novel·la feta amb fragments que en
aparença no guarden relació entre si. En aquest sentit, cal aclarir dues coses.
La primera, que l’obra en conjunt és circular, comença amb el tema de la mort
(Primer tríptic) i acaba amb idèntic tema (Quart tríptic), però modulat,
amplificat per les experiències que aporten els dos tríptics intermedis. La
mort, al Primer tríptic, era tractada des d’un punt de vista nostàlgic, de la pèrdua,
sigui de l’èxtasi del coneixement, d’un passat més poètic o dels éssers
estimats. En canvi, la mort és al Quart tríptic no només la mort del llibre
sinó també la mort fàctica que ve donada pel fracàs de viure (l’<i>eros</i> i
el <i>thanatos</i> freudians s’hi donen de la mà). I aquest fracàs que la mort
es limita a consumar, ens l’han mostrat el Segon i el Tercer tríptic, que
versen sobre l’art i la racionalitat, respectivament.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">En segon lloc, hom pot copsar al
llibre un punt d’inflexió decisiu. <i>La veritat d’un prosista</i>, relat que
tenca el Segon tríptic (la meitat del llibre), suposa una ruptura que afectarà
la resta de textos. L’escriptor fracassat d’aquest conte impressionant (una
meravella de tècnica narrativa) podria ben bé ésser el suïcida del conte
següent, <i>Duel</i>. Hem passat de l’art a la filosofia. Si l’art era vida,
per bé que plena de conflicte i de tristor, d’un cert fracàs també, el
personatge de <i>Duel</i> s’enfronta amb una facticitat que no sabrà concebre
com a ideal, esperança de bellesa; si no gosa consumar la seva mort, és per
covardia. La racionalitat, tractada irònicament als dos relats següents, amb un
humor corrosiu que contrasta amb el dramatisme del primer, se’ns mostrarà com a
via impracticable (com a autoengany a <i>Geni maligne</i> i com a follia a <i>Riu
que no passa</i>).<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Aquesta seria, doncs, a grans trets,
l’estructura subjacent de <i>Quatre tríptics en penombra</i>. Tanmateix, el
llibre de Daniel Casas amaga d’altres recursos que, a part de la seva
originalitat, contribueixen a l’aspecte unitari de l’obra esmentat. D’entrada,
se li podria retreure que conté masses citacions; i és cert, en té moltes. Però
aquest excés de referències extratextuals penso que no és gratuït, no és una
mera exhibició de la cultura literària i filosòfica de l’autor. En aquesta
obra, les citacions tenen una funció, fins i tot un significat.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Podem afirmar, sense temor a dubtes,
que hi ha dues classes de citacions al llibre, cadascuna d’elles amb una funció
determinada. D’una banda, les dues que serveixen d’introducció a l’obra (la de
Pitàgores i la d’Heràclit) i les que encapçalen cadascun dels quatre tríptics.
El perquè d’aquestes es obvi: indicar el contingut del tot i de cadascuna de
les parts respectivament. Les darreres són com títols que podrien tenir
cadascun dels tríptics, cas que es tractés d’una novel·la. Cal fer respecte a
això només dues observacions pertinents. La primera, que al Primer i al Segon
tríptic són citats autors antics (Plotí i Duns Scot), mentre que al Tercer i al
Quart tríptic autors molt posteriors (Schelling i Ernest Bloch). De Duns Scot a
Schelling hi ha un hiatus de cinc segles. Un hiatus temàtic i existencial com
el que hi ha entre el Segon i el Tercer tríptic, és a dir, entre la cultura
antiga i la moderna. La segona observació, que aquestes citacions tenen trampa,
una trampa que afegeix un significat addicional al conjunt de l’obra. No diré
quina és, aquesta trampa. Confesso que jo, en llegir el llibre, no la vaig
descobrir, i crec que molt probablement no hi haurà mai cap lector que la
sàpiga veure. Encara que l’autor va donar-me permís per a revelar-te-la,
lector, no ho faré; és més, vaig aconsellar-li que no ho faci mai, que
romangui, aquest «vil truc» (no se’l pot anomenar sinó així) digne de Borges,
per sempre més en el secret, com un ressort ocult que mou també el llibre, que
palesa la nostra misèria.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">El segon tipus de citacions, d’altra
banda, les que encapçalen alguns dels contes, tenen una funció més específica,
no per això menys complexa. Són un recurs literari que és utilitzat a tots els
contes on hi figura. Una característica d’aquests tipus de contes esmentats és
que, si no hi hagués la citació, la major part dels lectors no sabrien de qui
(o de què, en últim extrem) estan parlant. La citació dóna el referent literari
del relat. Aquest recurs no és un simple joc, ja que serveix per contraposar el
que és viscut (el que l’autor escriu al conte) amb el que s’ha dit sobre el
mateix (la citació i el context que suposa). Es tracta, doncs, no de literatura
sobre la literatura, com el que dissortadament és tan usual avui dia, sinó de
literatura que comenta i continua, utilitzant-ho, el que s’ha escrit, fent
veure les semblances i les diferències entre l’abans i l’ara.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Així, <i>Viatge al cementiri de Sète</i>,
que encapçala una citació d’<i>El cementiri marí</i>, és una recança per
l’experiència de l’absolut que l’home no pot atènyer, però que al poema de Paul
Valéry es trobava acomplerta: el sol que reposa sobre l’abisme, el coneixement
confortador que descansa sobre l’inconegut, l’autor (l’home d’avui) no el
tindrà quan viatgi al Cementiri de Sète, lloc d’ubicació del poema. O <i>Retorn
a Ítaca</i>, curiós relat que posa la persona real del poeta Costantin Kavafis
en diferents situacions tretes de conegudes novel·les (<i>La mort a Venècia</i>,
de Thomas Mann, <i>La nàusea</i>, de Sartre, l’<i>Ulysses</i>, de Joyce) i d’un
poeta clàssic com és Homer (l’episodi del Ciclop de l’<i>Odissea</i>). A més a
més, per acabar-ho d’adobar, la referència a Kafka no falta: Constantin Kavafis
és K., protagonista (<i>alter ego</i>) de Kafka a moltes de les seves novel·les
i narracions. A mesura que avança el relat, la denominació de Kavafis amb la K.
anirà desapareixent, serà «el vell» o «el vellard» (noteu també el munt de
segles que hi ha entre l’<i>Ulysses</i> de Joyce, context de la tercera part
del relat, i l’<i>Odissea</i> d’Homer, el de l’última).<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Un procediment semblant es pot
trobar a relats com <i>Geni maligne</i>, <i>Somni místic</i> i <i>Cercle
infernal</i>. Al primer, <i>Geni maligne</i>, l’autor no diu mai que està
parlant de Descartes. El lector culte, en tot cas, ho endevinarà pels conceptes
filosòfics que condueixen el text, o per les referències que hi consten, com
«La Flèche» (lloc on va estudiar Descartes) o el «pare Mersenne» (teòleg i
filòfof francès que va recollir les objeccions, de diferents autors, a les <i>Meditacions
metafísiques</i>): el nom «Descartes» apareix tan sols a la citació, per si de
cas, per si tot i les pistes, no quedi encara clar de qui s’està parlant. El
nom de Petrarca no surt tampoc a <i>Somni místic</i>, no és qui parla de
l’aura; de fet, el narrador no és Petrarca (que parlava de Laura i del llorer,
el <i>lauro</i> del sonet citat, és a dir, de la fama), i això el lector atent
(existeix encara?) ho pot saber perquè el poeta toscà no fumava. En aquest
conte poètic (o poesia contada), un dels més bells del llibre i d’argument més
elaborat (es basa en l’amfibologia de la paraula «aura» i, al final, amb la
seva semblança fonètica amb «Laura»), Petrarca no és el protagonista sinó
l’objecte de crítica per part de l’autor (com ho era Descartes a <i>Geni
maligne</i>).<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">La referència a Dante Alighieri de <i>Cercle
infernal</i>, en canvi, té un sentit completament diferent. Hi és, més bé, per
explicar al lector qui és Dite i quin significat adquireix dintre de
l’estructura narrativa (si no queda prou clar a la citació, que el lector es
molesti a buscar-ho a la <i>Divina Comèdia</i>). El que semblava, al principi,
una història d’<i>amour fou</i>, tòpica, d’allò del més <i>dejà ecrit</i>,
esdevé gràcies a la competència narrativa de l’autor, la caiguda cap a un
final, del conte i del llibre, caiguda i final que són al·legoria: el cercle
infernal a on pateixen la pena eterna els traïdors, i no sols els qui traeixen
els altres sinó també a si mateixos. Ara només restarà el conte final: la
blavor de l’infern, la blavor que turmentava, serà a <i>Nigra sum, sed pulchra</i>
la negror que consola. L’infern de la vida no pot sinó recórrer al consol de la
mort, a la possessió de la seva fosca bellesa (<i>eros</i> i <i>thanatos</i> un
altre cop de la mà).<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Llibre de contes, doncs, d’una
varietat de registres sorprenent, des de la forma narrativa més «clàssica» fins
a una prosa poètica que, tanmateix, gairebé mai no deixa de tenir una
estructura narrativa, llibre on es pot trobar tant els sentiments més subtils
com el sarcasme més groller, el patetisme i el sentit de l’humor (més o menys
afortunat). Crec que he fet veure, tot i això, la coherència que hi ha al rere.
Aquests tira i arronsa, aquestes modulacions i variacions sobre un mateix tema,
palesen una única realitat, un únic tema, que la literatura, la molta
literatura que aquest llibre conté, expressa amb contundència: la realitat de
l’home i la seva inquietud consegüent, la dialèctica interna de la vida, que
pot dur-lo fins als límits. A descobrir el que és. Com escriu Daniel Casas en
dos d’aquest contes (<i>La veritat d’un prosista</i> i <i>Riu que no passa</i>),
l’home és com una finestra rere la qual no hi ha ningú que miri. Aquest seria
el seu límit.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span></o:p></span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: right; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">MIQUEL ORTIZ</span></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: right; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
</div>
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"> </span></div>
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span></span></div>
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; tab-stops: 16.45pt 27.5pt 210.35pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><b><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">ÍDEX DE QUATRE TRÍPTICS EN PENOMBRA</span></b><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; tab-stops: 16.45pt 27.5pt 210.35pt; text-align: justify;">
<b><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Primer
Tríptic<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Viatge
al cementiri de Sète<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Eulàlia<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Els
morts<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; tab-stops: 16.45pt 27.5pt 210.35pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p> </o:p></span><b><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Segon
Tríptic<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Dansarí<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Retorn
a Ítaca<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">La
veritat d’un prosista<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; tab-stops: 16.45pt 27.5pt 210.35pt; text-align: justify;">
<b><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tercer
Tríptic<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>
</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Duel<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Geni
maligne<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Riu
que no passa<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; tab-stops: 16.45pt 27.5pt 210.35pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p> </o:p></span><b><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quart
Tríptic<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Somni
místic<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Cercle
infernal<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><i>Nigra
sum, sed pulchra<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; tab-stops: 16.45pt 27.5pt 210.35pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; tab-stops: 16.45pt 27.5pt 210.35pt; text-align: justify;">
<b><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>PROSES
COMPLEMENTÀRIES<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Atletes<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Retirada
de covard<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Carta
al director<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">La
veritat<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Monòleg<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="color: black; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-family: Garamond;">Somni
de la mort<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><o:p></o:p></div>
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
</div>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
</div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-29216336001076567962013-11-29T13:11:00.003-08:002013-11-30T01:39:26.816-08:00"La cinquena estació", de Prudenci Reguant, en edició digital oberta<br />
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Podeu llegir la novel·la on-line</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<div class="issuuembed" data-configid="4930035/5820413" style="height: 460px; width: 360px;">
<span style="font-family: Georgia;"></span><br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">o descarregar-vos l'EPUB clicant <a href="http://www.emboscall.com/moment/estacio/La%20cinquena%20estacio%20-%20Reguant,%20Prudenci.epub" target="_blank">aquí</a> o sobre la imatge de la portada:</span><br />
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-8MRmMmU6hFA/UpOxuw3qOOI/AAAAAAAAAjs/koe1FWmXEoU/s1600/portadab.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-8MRmMmU6hFA/UpOxuw3qOOI/AAAAAAAAAjs/koe1FWmXEoU/s1600/portadab.jpg" height="320" width="236" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">A</span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> la contraportada de l’edició d’Emboscall de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La cinquena estació</i> (2005), jo mateix hi
vaig escriure aquesta nota:<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><b><span style="color: maroon; font-family: "Baskerville","serif"; mso-bidi-font-family: Baskerville;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Amb <i>La cinquena estació</i> Prudenci Reguant realitza una
novel·la iniciàtica, la lectura de la qual ha de commoure pregonament el
lector. Dividida en dues parts simètriques i complementàries (com les dues
cares d’una mateixa moneda), hàbilment s’hi conjuguen vida i imaginació,
memòria i fantasia. </span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: maroon; font-family: "Baskerville","serif"; mso-bidi-font-family: Baskerville;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span></span></b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: maroon; font-family: "Baskerville","serif"; mso-bidi-font-family: Baskerville;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">El llenguatge, que és alhora àgil i senzill, descriptiu i
poètic, s’adequa perfectament a l’itinerari d’uns personatges a la recerca
d’ells mateixos; un itinerari que és interior i exterior alhora, físic i
espiritual, real i màgic... Un viatge que ens trasllada de Barcelona a la costa
empordanesa, de París a la Provença, seguint els passos d’uns sers profundament
humans, que en la seva recerca de la plenitud i l’amor, hauran d’enfrontar-se
amb l’alienació i l’oblit.<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><b><span style="color: maroon; font-family: "Baskerville","serif"; mso-bidi-font-family: Baskerville;">En definitiva, una novel·la
senzillament impressionant.</span></b><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Ara (novembre de 2013), mentre la revisava per a l’edició
digital (calia corregir-hi errors ortogràfics que enlletgien el text), he
anotat el següent:<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Una novel·la de pèrdues, de renúncies, d’adéus que es
perpetuen clavats a la memòria com nafres que mai no acaben de sanar. A l’inici
hi ha el trencament, i el dolor del trencament aboca a la recerca d’allò mateix
que queda enrere, perquè el que s’abandona o es perd és el que el que es
necessita, però el que es necessita ens immobilitza. El camí de l’allunyament
és el de la tornada.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">El paradís perdut, retrobat, tornat a perdre...,
reiteradament perdut i retrobat. Potser és aquesta, la cinquena estació que es
busca: el moment d’una epifania. Sabent, però, que no és res més que un moment
efímer, que ens deixa amb més set encara.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">La cinquena estació és la manifestació tangible d’un més
enllà, que no és d’aquest món de cap altra forma que en el seu buit, la seva
absència. Sentir tan pregonament la presència d’aquest buit en la matèria
tangible com per voler-ne destil·lar l’essència, o, si més no, fondre’s amb
ella, aquesta és la recerca de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La cinquena
estació</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Sobre la portada de l’edició: el mateix Prudenci me la va
fer arribar, ell mateix l’havia dibuixada, a partir de
la descripció de l'escut d'armes que figura al final de la novel·la:<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><span style="font-family: "Garamond","serif"; mso-bidi-font-family: Garamond;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">“Al damunt del tron hi lluïa un escut. Me’l vaig
mirar atentament, car tenia quelcom que em cridava l’atenció. Tenia unes línies
de color violeta en el quart dret superior tallades en lapislàtzuli, i en
l’esquerda dues estrelles, l’una en fons d’or, l’altra en atzabeja. Al quart
inferior esquerre hi lluïa una maragda magnífica amb la inscripció <i>verdes
illes altes</i>, i al dret un drac d’ametista jeia dominat per tres roses de
robí clavades a la gola a tall de llança, sobre un fons de metre blanc.”<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<o:p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span></o:p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Jesús Aumatell, novembre de 2013</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;">Seguiu la pàgina<a href="https://www.facebook.com/pages/Prudenci-Reguant/255882927895910?fref=ts" target="_blank"> Prdenci Reguant</a> al Facebook (creada i gestionada per <span style="font-size: large;">e</span>mboscall).</span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;">Per més informació sobre la gestió d'arxius EPUB, visiteu<a href="http://www.emboscall.com/ellibres.htm" target="_blank"> la pàgina web d'Emboscall</a>.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span> </div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-3169552792509796352013-11-27T08:28:00.001-08:002013-11-28T09:49:36.552-08:00"Guía urbana de perplejos", de Alberto Tugues, en edición digital abierta<br />
<div style="text-align: justify;">
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Ponemos hoy a disposición del lector, en formato digital, la <em>Guía urbana de perplejos</em> (Les Arts del Llibre, Barcelona, 1989; prólogo de A. Ràfols Casamada), uno de los primeros títulos publicados por Alberto Tugues. Se encuentran en esta obra, ya plenamente definidas, las características de este autor, que en lo estilístico se mueve en la frontera entre la poesía y la prosa, mientras que en lo temático mezcla realidad y ficción, humor y tragedia, ternura y sarcasmo... Y el lector no termina de seber a ciencia cierta donde empieza lo uno y termina lo otro, tal vez porque ese sea en definitva el mensaje: que todo se da a la vez, indisociable. Sin embargo, esto sucede en el marco muy concreto de una ciudad, Barcelona, que es real aunque no lo parezca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Además del formato PDF, que se puede leer on-line,</span></div>
<br />
<div class="issuuembed" data-configid="4930035/5787566" style="height: 373px; width: 525px;">
</div>
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">ponemos también a disposición del lector el libro como archivo EPUB, que se puede descargar clicando </span><a href="http://www.emboscall.com/moment/guia/Guia%20urbana%20de%20perplejos%20-%20Tugues,%20Alberto.epub"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">aquí </span></a><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">o sobre la portada:</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.emboscall.com/moment/guia/Guia%20urbana%20de%20perplejos%20-%20Tugues,%20Alberto.epub" target="_blank"><img alt="http://www.emboscall.com/moment/guia/Guia%20urbana%20de%20perplejos%20-%20Tugues,%20Alberto.epub" border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-130keUamB3A/UpeB92QtynI/AAAAAAAAAkI/MGIx-h-zmCE/s1600/portadab.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Para más información sobre la gestión de archivos EPUB, visitad la<a href="http://www.emboscall.com/ellibres.htm" target="_blank"> pàgina web de emboscall</a> (en catalán</span>).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Seguid <a href="https://www.facebook.com/pages/Gu%C3%ADa-urbana-de-perplejos/610784032328754?skip_nax_wizard=true" target="_blank">la pàgina del libro en Facebook</a>.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Sobre otras obras del autor en este bloc, clicad <a href="http://momentangular.blogspot.com.es/2012/04/alberto-tugues-en-emboscall-digital.html" target="_blank">aquí</a>.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-7201636387470928852013-11-25T12:25:00.005-08:002013-11-27T00:07:30.324-08:00Prudenci Reguant, cinc anys després<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-mqmhVGL_5f4/UpOwF1az76I/AAAAAAAAAjU/3bAoLC1w7HM/s1600/prudencireguant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-mqmhVGL_5f4/UpOwF1az76I/AAAAAAAAAjU/3bAoLC1w7HM/s1600/prudencireguant.jpg" height="320" width="266" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Prudenci Reguant</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span style="color: black; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span style="color: black; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Al web </span><a href="http://www.geocities.ws/prudenci_reguant/"><span style="color: black; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">http://www.geocities.ws/prudenci_reguant/</span></a><span style="color: black; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> el mateix autor hi va escriure la següent nota biogràfica <span style="color: black;">[devia ser l'any 2007]:</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<em><span style="color: #330000; font-family: Georgia; font-size: medium;"></span></em> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #330000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><em>En Prudenci Reguant és nascut a Cardona el 1950, de família humil, que aviat es trasllada a Manresa. Hi van romandre fins a mitjans dels anys 60, ja que quan Prudenci complí 14 anys s'instal·laren a Barcelona, al carrer del Clot, on ara torna a viure, després d'un periple en solitari per diferents llocs de Catalunya. </em></span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span><br />
<br />
<span style="color: #330000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><em>Al 1974 acabà la carrera de Biologia i combinà aquesta feina amb una llibreria esotèrica al Carrer Princesa anomenada Arbor, que ell va fundar. Treballant també en el món del llibre, ha estat a dues llibreries més i ha mantingut també dues editorials petites. </em></span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #330000;"><em>Ha dedicat molts anys a la traducció de llibres d'Alquímia, Càbala i Tradició, època que coincideix amb el període en què viatjà arreu de Catalunya. Però el 1999, a causa d'una malaltia, es va veure obligat a mantenir repòs</em></span><span style="color: #330000;"><em>.</em></span> </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span> <span style="color: #330000;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><em>Actualment s'està preocupant d'editar els seus llibres, com</em> <span style="color: #990000;">La Cinquena Estació <em>i</em> El Llibre del Perfecte Amor <em>(Emboscall 2005),</em> Galceràn, o el poema del rescat de les cent donzelles <em>(Associació Medievalista de Bagà, 2006),</em> El Pi de Centelles, mite ritu i experiència</span><em>. <span style="color: #330000;">Començà a escriure seriosament al 1989, sobretot poesia, i actualment a part dels quatre llibres publicats, té un romanent de centenars de poemes, contes, etc, per transmetre, i ho farà a través d'aquesta web.</span></em></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<em><span style="color: #330000; font-family: Georgia; font-size: medium;"></span></em> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #330000; font-family: Georgia; font-size: medium;">Però a finals de 2008 (fa, doncs, cinc anys) Prudenci Reguant va deixar aquest món, i no sabem si realment tota la seva obra literària i assagística està penjada al lloc web esmentat al principi d'aquest escrit. Alguna persona (Àngels) hi va escriure un emotiu poema de comiat (que reproduïm tot seguit), i suposem que s'ha cuidat de mantenir aquest lloc obert.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #330000; font-family: Georgia; font-size: medium;"></span> </div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">QUÈ SE LI POT DIR A UN POETA QUE ELL NO ENS HAGI JA DIT?<br /><br /> Que la vida, curta per uns, s’ha fet llarga per a tu <br /> esperant aquest moment gloriós.<br /> Que la vida, amb les seves riqueses, no ha sabut donar-te <br /> allò que tu amb plaer ens has donat.<br /> Que la vida, plena i rica que has viscut, <br /> ens has mostrat el teu cor dolorit.<br /><br /> Qui és el fill que amb tanta generositat cuidà dels seus pares <br /> quan les forces li flaquejaven!<br /> Qui és l’amic que amb tanta sensibilitat cuidà dels seus amics <br /> quan no tots li responien!<br /> Qui és l’home que ens despullà la seva ànima sense por de ser jutjat<br /> i sense por del de dalt! <br /><br /> Ara te'n vas en silenci sense deixar-nos cap buit,<br /> perquè estem plens dels teus poemes i de les teves virtuts.<br /> No plorarem la teva absència sense que ens donis permís<br /> perquè era aquesta la felicitat que enyoraves<br /> i si és la teva, la nostra també. <br /><br /> Àngels 21-11-2008 </span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #330000; font-family: Georgia; font-size: medium;">Cinc anys després de la seva mort, la figura i l'obra de Prudenci Reguant continuen ignorades, sense el mínim reconeixement i divulgació que mereixen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #330000; font-family: Georgia; font-size: medium;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #330000; font-family: Georgia; font-size: medium;">Atès aquest estat de coses, <strong><span style="font-size: large;">e</span></strong>mboscall preveu recuperar les edicions fetes de les obres d'aquest autor, i posar-les, en versió digital oberta, a disposició dels lectors. Ho anirem fent al llarg de les properes setmanes, començant per la novel·la <em>La cinquena estació.</em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-8MRmMmU6hFA/UpOxuw3qOOI/AAAAAAAAAjo/KMBwdNeY3Fs/s1600/portadab.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-8MRmMmU6hFA/UpOxuw3qOOI/AAAAAAAAAjo/KMBwdNeY3Fs/s1600/portadab.jpg" height="320" width="236" /></a></div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-78229772464899356702013-11-20T00:24:00.000-08:002013-11-20T01:15:58.317-08:00"Els peons de l'assassí", novel·la de Maria Lluïsa Latorre en edició digital oberta<span id="goog_1426731354"></span><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-nRRHxwFvTKA/UovMIQ5fulI/AAAAAAAAAik/OAcjx5frMAs/s1600/portadap.png" height="320" width="225" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cliqueu <a href="http://www.emboscall.com/moment/peons/Els%20peons%20de%20l%27assassi%20-%20Latorre,%20Maria%20Lluisa.epub">aquí</a> per descarregar-vos l'EPUB </td></tr>
</tbody></table>
<span id="goog_898514121"></span><span id="goog_1426731355"></span><a href="http://www.emboscall.com/moment/peons/Els%20peons%20de%20l%27assassi%20-%20Latorre,%20Maria%20Lluisa.epub"></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia;"><em>Els peons de l’assassí</em> (l'edició impresa d'aquesta novel·la es va fer a Vic el 2006) és la història d’una metgessa forense, la doctora Clara Verdaguer que es veu involucrada en un seguit de circumstàncies insòlites que afectaran la seva plàcida vida a Nova York.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia;"> Tot comença amb l’assassinat d’una coneguda actriu a qui la Clara practica l’autòpsia. El cas comporta que conegui i col·labori estretament amb un jove inspector i que es relacioni amb el fascinant món del cinema.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, Times, serif;"> Durant la investigació arriben a la ciutat uns vells amics de la Clara, un eminent físic i la seva esposa, i una coneguda escriptora. A poc a poc els successos es van encadenant, menant la Clara a concórrer a un congrés d’expedients X, a cooperar amb els socis de la CIFE —una fundació que investiga fenòmens paranormals—, a tractar un grup de prostitutes... fins que una periodista ressentida amb ella publica un escrit sobre una tràgica història de la seva família, la qual cosa farà que la Clara es bolqui a investigar l’assassinat de la seva mare, a Barcelona, fa trenta anys.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, Times, serif;"> La Clara viatja a la seva ciutat natal encetant una odissea que, a través dels que van viure aquells últims temps de la dictadura franquista, la va apropant a un passat inquietant, enigmàtic i esquiu, sense que li pugui arrancar els seus secrets més pregons. En canvi, desperta un assassí implacable que, per mantenir-se impune, no dubtarà a matar un altre cop. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, Times, serif;"> En tornar a Nova York els esdeveniments es precipiten amb més assassinats. Es comença a esbossar una relació d’aquests crims amb tot allò esdevingut a Barcelona, però... quin és el nexe? L’estranya odissea de la Clara culmina amb un descobriment inesperat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, Times, serif;"> Es posen en joc, doncs, personatges, temps i espais aparentment molt llunyans entre si, però que gràcies a la minuciosa construcció de la trama, conflueixen en </span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, Times, serif;">una línia argumental molt ben travada. <em>Els peons de l’assassí</em> és una novel·la excepcionalment llarga (més de 800 pàgines), escrita amb rigor, per tal que el monumental edifici se sostingui, però també amb la llibertat de qui pensa, abans que res, en la plena realització d’un fecund impuls creatiu.</span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;">Podeu llegir la novel·la on-line (en dues parts):</span><br />
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<div class="issuuembed" data-configid="4930035/5690582" style="height: 286px; width: 414px;">
<br />
<br />
<br />
<br />
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>
<br />
<div class="issuuembed" data-configid="4930035/5684933" style="height: 300px; width: 400px;">
</div>
<span style="font-family: Times New Roman;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-N9_yR8xylPs/UoxsvEchoXI/AAAAAAAAAi0/J8HO4EYI-ZM/s1600/escriu1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-N9_yR8xylPs/UoxsvEchoXI/AAAAAAAAAi0/J8HO4EYI-ZM/s1600/escriu1.jpg" height="320" width="207" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<span style="font-family: "Garamond","serif";"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Maria Lluïsa Latorre Casellas va néixer a l’Esquirol el dia 28 / 2 / 61. Als cinc anys va anar a viure a Vic amb la seva família i va compaginar els estudis ordinaris amb activitats com piano, mecanografia i dansa. Als divuit anys va cursar estudis de medicina a Reus i els va acabar l’any 1985. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<span style="font-family: "Garamond","serif";"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Del 1979 al 1989 va formar part del grup de rock Duble-Buble tocant els teclats.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<span style="font-family: "Garamond","serif";"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Actualment resideix a Tordera on exerceix de metgessa al Centre d’Atenció Primària des de fa 19 anys.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<span style="font-family: "Garamond","serif";"><span style="font-family: Georgia;">És també autora de les obres <em>De Susqueda a Tübingen</em> (2010) i <em>Dones invisibles</em> (2011).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<span style="font-family: "Garamond","serif";"><span style="font-family: Georgia;">Per més informació, visiteu <a href="http://www.lluisalatorre.com/catprincipal.htm">el seu lloc web</a>.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;">Seguiu la pàgina d'<a href="https://www.facebook.com/pages/Els-peons-de-lassass%C3%AD/495453590562669"><em>Els peons de l'assassí</em> al Facebook</a>.</span><br />
<span style="font-family: Georgia;">Podeu descarregar-vos <a href="http://www.emboscall.com/moment/peons/Els%20peons%20de%20l%27assassi%20-%20Latorre,%20Maria%20Lluisa.epub">l'EPUB d'aquesta la novel·la</a>. Per més informació sobre aquest tipus d'arxius i com gestionar-los, visiteu <a href="http://www.emboscall.com/ellibres.htm">el lloc web d'Emboscall</a>.</span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span> </div>
<br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span> <a href="http://www.emboscall.com/moment/peons/Els%20peons%20de%20l%27assassi%20-%20Latorre,%20Maria%20Lluisa.epub"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-80492647285643696542013-10-31T11:55:00.000-07:002013-11-03T07:50:59.727-08:00Edició digital d'Òpal de foc, d'Albert Canadell<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Òpal de foc </i>és una novel·la breu bastida sobre
tres narracions que comparteixen una protagonista, Carmina, brasilera
adolescent que, fugint d’un destí abjecte i cruel, recala a Europa (la Provença
i Catalunya), per tornar, ja madura, als orígens. Però rere la figura d’aquest personatge
i el seu periple s’incrusten, ja sigui com a matisos, ja sigui com a contrasts,
d’altres personatges, d’altres periples, en un conjunt carregat de ressonàncies.
La narració, sintètica en tant que condensa un llarg recorregut en el temps i en l'espai, s’entreté, però, en dibuixar el detall de la vida quotidiana, de les
emocions i sentiments dels personatges, i del rerefons, perquè també el lloc,
ja sigui la natura o la ciutat, assoleix un clar protagonisme, com també el té el món del treball i la forma de guanyar-se la vida. En definitiva,
aquesta novel·leta constitueix una bona mostra de la narrativa d’Albert
Canadell (Tona, 1963).</span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;">Podeu descarregar-vos l'<a href="http://www.emboscall.com/ellibres.htm">epub</a> (llibre digital) si cliqueu sobre la portada:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.emboscall.com/moment/opal/Opal%20de%20foc%20-%20Canadell,%20Albert.epub"><img alt="http://www.emboscall.com/moment/opal/Opal%20de%20foc%20-%20Canadell,%20Albert.epub" border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-ShWx0zdH_i8/UnKmb-J8O_I/AAAAAAAAAck/iN4wMUJVqQw/s1600/portada.jpg" height="400" width="267" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Podeu llegir-lo on-line com a pdf:</span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="issuuembed" data-configid="4930035/5453239" style="height: 391px; width: 525px;">
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Seguiu la pàgina del llibre al <a href="https://www.facebook.com/pages/%C3%92pal-de-foc/1379220408988080?ref=hl"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Facebook</span></a><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">També està a la vostra disposició el llibre </span><a href="http://emboscall-primamateria.blogspot.com.es/2013/10/del-zenit-obra-poetica-dalbert-canadell.html"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Del zenit</span></a><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">, poemes d'Albert Canadell, en edició digital oberta.</span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"><a href="http://acciopoetica.blogspot.com.es/2013/11/albert-canadell-llegeix-noia-diquitos.html">Noia d'Iquitos</a> (vídeo-recitació).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span> </div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-9274287085654195392012-04-24T09:37:00.000-07:002013-11-27T08:40:26.983-08:00Albert Tugues en Emboscall Digital<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-align: justify;">Nos alegramos de poder poner a disposición del público lector la edición digital abierta y accesible de las obras de Albert Tugues publicadas en formato físico por Emboscall.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-align: justify;"><br /></span><br />
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Albert Tugues. Nacido en
Barcelona, ha publicado en lengua catalana: <span lang="es-ES"><i>Sang de violí a la
teulada</i></span> (Premi Jacint Verdaguer en las “Festes Pompeu Fabra
1977”) y <span lang="es-ES"><i>Franz Kafka en els seus millors
escrits</i></span> (Ed. Arimany). </span></div>
<div style="margin-bottom: 0.18cm; margin-top: 0.18cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span lang="es-ES">Y los
libros de poemas en prosa y cuentos (en lengua española): </span><span lang="es-ES"><i><a href="http://momentangular.blogspot.com.es/2013/11/guia-urbana-de-perplejos-de-alberto.html" target="_blank">Guía urbana de perplejos</a></i></span><span lang="es-ES"> (Arts del Llibre, pról. A. Ràfols Casamada, 1989),
</span><span lang="es-ES"><i>El archivo del copista </i></span><span lang="es-ES">(Arts del Llibre, 1990),
</span><span lang="es-ES"><i>Ejercicios breves de eternidad</i></span><span lang="es-ES"> (Cuadernos Bauma, 1995)
</span><span lang="es-ES"><i>Distritos postales para ausentes </i></span><span lang="es-ES">(El Bardo, pról. Carme
Riera, 1998), </span><span lang="es-ES"><i>Historias breves de este
mundo</i></span><span lang="es-ES"> (Random House Mondadori, 2002), </span><span lang="es-ES"><i>Lugar de
perdición,</i></span><span lang="es-ES"> (ilustrado por Roc Espinet. Emboscall,
2006),</span><span lang="es-ES"><i> El espía del ramo marchito </i></span><span lang="es-ES">(pról. Valérie Tasso, con
dibujos de Beneyto. Emboscall, 2007), </span><span lang="es-ES"><i>El caso de una sangre
derramada,</i></span><span lang="es-ES"> con “ilustraciones-escenas” de Jorge de los Santos y un
epílogo de Valérie Tasso. Emboscall, 2008), y </span><span lang="es-ES"><i>Cancionero de
prisión</i></span><span lang="es-ES"> (ilustrado por Laura Pérez Vernetti, con epílogo de
Jorge de los Santos. March Editor, 2011). </span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0.18cm; margin-top: 0.18cm; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span lang="es-ES">Fue
miembro fundador de las revistas de poesía “Asimetría”, “Hora de Poesía” y
“Poesía 080”, donde publicó numerosas traducciones y reseñas de poesía catalana.
Miembro de la Junta directiva de la ACEC, actualmente coordina los espacios
“Encuentros 080” y “Veus Noves”.</span></span></div>
Enlaces:<br />
<a href="http://www.pensionulises.blogspot.com/">www.pensionulises.blogspot.com</a><br />
<a href="http://facebook.com/alberttugues">facebook.com/alberttugues </a><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><i>Lugar de perdición</i> (2006), libro que combina, en la primera parte, prosa de dietario, poesía paródica y dibujos de cómic; y en la segunda parte se complementa con una serie de cuentos “no de hadas”, como indica el título de la misma, componiendo así una unidad entre el mundo del cómic y el cuento.</span></div>
<br />
<div>
<object style="height: 298px; width: 420px;"><param name="movie" value="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf?mode=mini&printButtonEnabled=false&backgroundColor=%23222222&documentId=120424114328-11b76fc9775142e0838575f5c6565425" />
<param name="allowfullscreen" value="true"/>
<param name="menu" value="false"/>
<param name="wmode" value="transparent"/>
<embed src="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" menu="false" wmode="transparent" style="width:420px;height:298px" flashvars="mode=mini&printButtonEnabled=false&backgroundColor=%23222222&documentId=120424114328-11b76fc9775142e0838575f5c6565425" /></object><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En <i>El espía del ramo marchito</i> (2007), cuyo género literario, fronterizo, se mueve entre la prosa, la poesía y la crónica satírica, nos ofrece el autor una colección de historias, interrelacionadas, sobre casos de amores extraños y amantes degradados, personajes que, sin embargo, no dejan de aspirar a cierta pureza en la vida, pese a los fracasos y a los callejones sin salida por los que transitan. Teresa Shaw al reseñar el libro anterior del autor, <i>Lugar de perdición</i>, descubre en algunos personajes «una mística invertida, que no conduce a la conciencia de la unidad y la plenitud, sino a la más radical conciencia de la atomización, la desvinculación entre los seres y el descoyuntamiento del propio cuerpo». Una mística invertida, unos valores invertidos. Historias de amor y desamor, que se resuelven en incomunicación y situaciones crueles. Asimismo, Valérie Tasso, en la introducción a este libro, <i>El espía del ramo marchit</i>o, advierte que «las palabras, un poco erosionadas ya, aparecieron en el lado interior y oscuro de una caja de hueso».</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Un relato «a sangre fría» de los barrios bajos y sus máscaras, y que en esta edición, acompañando el texto, tiene su espejo surreal en la serie inédita de los dibujos de Beneyto. </span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<object style="height: 298px; width: 420px;"><param name="movie" value="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf?mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=120424154219-8d3bb4a8b67c4b9e84313eed2312a34f" />
<param name="allowfullscreen" value="true"/>
<param name="menu" value="false"/>
<param name="wmode" value="transparent"/>
<embed src="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" menu="false" wmode="transparent" style="width:420px;height:298px" flashvars="mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=120424154219-8d3bb4a8b67c4b9e84313eed2312a34f" /></object><br />
<br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En <i>El caso de una sangre derramada</i> (2008) el autor nos ofrece una colección de nuevas «historias breves», que nos narran las pasiones y aventuras sórdidas de algunos personajes, habitantes del «subsuelo», que viven, aman y se autodestruyen en el mundo marginal del Barriochino barcelonés. Como dice Esther Zarraluki, comentando el libro anterior del autor, <i>El espía del ramo marchito</i>, (publicado también por Emboscall): «Este hombre solitario, el espía, rastrea en los amores posibles, en antiguas novias y en niñas soñadas, niñas que sólo existen en viejas fotografías y en su recuerdo, y que hoy serán, dice él con tristeza, mujeres que aman y maldicen a los hombres». Para la creación de este nuevo libro, <i>El caso de una sangre derramada</i>, Jorge de los Santos ha colaborado con la plástica de sus «escenas» a contraluz, una escenografía de barrio fantasmagórico, calles y casas frías, habitaciones alquiladas, con sus pliegues blancos, que encierran otros misterios sin resolver. Asimismo, de Valérie Tasso publicamos al final del libro una carta-epílogo que responde a varios de los «casos sangrientos» de este libro, a cuyos protagonistas ella también ha conocido. Personajes reales y de ficción que, según observa Carme Riera, «viven perplejos y acosados, inmersos en la ciudad, pasan horas a la intemperie, al borde de la acera, en plena calle histérica».</span></div>
</div>
<br /></div>
</div>
<object style="height: 298px; width: 420px;"><param name="movie" value="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf?mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=120424160331-c14fe2a77655483cb933538cf3771895" />
<param name="allowfullscreen" value="true"/>
<param name="menu" value="false"/>
<param name="wmode" value="transparent"/>
<embed src="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" menu="false" wmode="transparent" style="width:420px;height:298px" flashvars="mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=120424160331-c14fe2a77655483cb933538cf3771895" /></object><br />
<div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia;">Previo a los libros publicados en formato convencional por Emboscall, recuperamos ahora (septiembre 2013) en edición digital de acceso libre <em>El archivo del copista</em>, que vio la luz en 1990 de la mano de Edicions de les Arts del llibre (Barcelona). Aquí, lo narrativo se aúna con la poesía para dar cabida al sombrío universo del autor, un universo que se ha ido expandiendo -creciendo, ramificándose- y concretando en libros posteriores.</span></div>
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
</div>
<div class="issuuembed" data-configid="4930035/5028422" style="height: 284px; width: 400px;">
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script><br />emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3936407760580680633.post-3803520804573964802011-02-25T02:44:00.000-08:002013-10-31T11:41:46.002-07:00L'herència del senyor Charles<div align="left">
<span style="font-family: Garamond; font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond; font-size: medium;"></span></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-OBYpdE60CEc/TWeHescBipI/AAAAAAAAADM/hjt8Bq5yr70/s1600/portadab.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-OBYpdE60CEc/TWeHescBipI/AAAAAAAAADM/hjt8Bq5yr70/s320/portadab.jpg" height="320" l6="true" width="201" /></a></div>
<div align="justify" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small;">© Josep Romeu</span></div>
<div align="justify" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small;">ISBN: 978-84-92563-35-7</span></div>
<div align="justify" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small;">Primera edició: febrer de 2011</span></div>
<div align="justify" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia;">200 pàg.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small;">PVP: 12 €</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Aquest llibre es presentarà el dia 18 de març de 2011 a les 8 del vespre a la llibreria <a href="http://www.latralla.com/">La tralla</a>, de Vic. Presentació a càrrec del novel·lista Antoni Pladevall.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div style="border: currentColor; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><a href="http://blocdejosepromeu.blogspot.com/">Josep Romeu</a> (Vic, 1952), mestre de professió, després de dedicar-se uns anys a tasques de gestió cultural, essent un dels impulsors, i coordinador des dels seus inicis, de l’Observatori de la llengua catalana, ha retornat a l’ensenyament com a mestre de l’Escola Les Pinediques de Taradell. Si bé ja havia publicat diversos treballs de caràcter didàctic com una Geografia d’Osona i una Geografia dels Països Catalans (Premi Baldiri Reixach, 1978), i una monografia històrica sobre la població de Sant Julià de Vilatorta (EUMO, 1992), no va ser fins al 2005 que es va estrenar en el camp de la narrativa amb la seva primera novel·la <i>Temps de pluja</i>, amb la qual va obtenir el premi Valldaura de Novel·la Memorial Pere Calders 2005 i que va editar el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. <i>Olga</i> (publicada per Emboscall el 2007) és la seva segona obra de narrativa, certament agosarada tant per la temàtica com pel plantejament, que no deixa indiferent el lector. També ha publicat l’assaig <i>El Nadal, del mite a la tradició</i>, Premi Joan Amades 2007, i un diccionari sobre les llengües del món <a href="http://www.linguamundi.cat./">http://www.linguamundi.cat./</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border: currentColor;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Amb <i>L’herència del senyor Charles</i> el lector s’endinsa en l’entorn d’un home que està al final de la seva vida, el llegat del qual és objecte d’una soterrada però intensa, cruel i tot, disputa. Familiars, amics, col·legues i institucions giren al voltant d’aquesta poderosa –i misteriosa– herència, alguns sense voler i els altres deliberadament, amb intencions ben diferents. El desenllaç final probablement somourà les conviccions del lector qui, al llarg de l’obra, haurà assistit, a més, a un retrat profund d’una societat encarcarada que només de portes endins és capaç de resoldre furtivament les seves passions, en un joc hipòcrita i degradant que és la millor il·lustració de la teoria subjacent.</span></div>
</div>
<div style="border: currentColor; text-align: justify;">
</div>
emboscallhttp://www.blogger.com/profile/10362652424424656931noreply@blogger.com0