diumenge, 21 de juny del 2015

"El cor de les llavors" dins la trajectòria novel·lística de M. Lluïsa Latorre

Maria Lluïsa Latorre
L’obra literària publicada de Lluïsa Latorre s’amplia amb una nova novel·la, cosa que vol dir que ja en són tres, amb l’afegit de Dones invisibles, un volum que aplega aproximacions biogràfiques a un conjunt de 50 dones que, com es diu al subtítol, “han canviat la història sense que la història ho reconegui”. Aquest conjunt d’obra, cadascuna de les quals assegura l’entreteniment i enriquiment del lector, dóna compte de la categoria i ambició de l’autora, perquè demostren la fidelitat tant a un estil com a una visió del món (és a dir, un nucli de temes lligats entre si). Aquesta fidelitat a unes formes i principis no significa que s’hi hagi instal·lat acríticament i passiva, sinó que evoluciona naturalment en contacte amb el món, amb la realitat.

Cal esmentar les dues novel·les que precedeixen El cor de les llavors, com també cal recomanar-ne la lectura, per tal de fer-nos càrrec de la coherència de l’obra literària de Lluïsa Latorre. La primera, Els peons de l’assassí (l'edició impresa es va fer a Vic el 2006, reeditada en edició digital oberta a finals de 2013 i des d’aleshores disponible a Internet), estructurada al voltant d’una trama d’intriga, posa en joc elements que anirem trobant en obres posteriors: el marcat protagonisme femení, que no es limita al fet de posar una dona al centre de l’acció, sinó a vetllar perquè la visió que se’n dóna hi harmonitzi; el conflicte entre dues menes de coneixement, aquell que ve avalat pel món acadèmic i el popular, dualitat que evidencia els límits de la ciència i revela que, en conseqüència, un coneixement autèntic no es pot donar sense tenir-los tos dos presents; la meticulosa construcció literària, amb molta cura pels detalls i per la coherència i harmonia del conjunt...

Portada d'El cor de les llavors
Són trets que comparteixen també les novel·les De Susqueda a Tubinguen (2010) i El cor de les llavors, que presentem avui. Amb notables diferències, és clar, ja que la primera s’emmarca a finals del segle XVI i principis del XVII –es tracta, doncs, d’una “novel·la històrica”–, mentre que l’altra s’esdevé en l’actualitat. En aquestes novel·les, però, la presència de l’argumentació “ideològica” (per dir-ne així) és cada vegada més present, imposant-se, a El cor de les llavors, per sobre del de la trama novel·lística. En aquesta obra, la construcció argumental està explícitament al servei de la idea: comença amb una nota de l’autora que exposa de forma concisa tant el tema com el seu posicionament i intencions. Més clar, aigua. L’etiqueta que li escau, doncs, és la de “novel·la de tesi”. Però no és només això, perquè com apuntava abans, al llarg del relat s’hi dibuixa el retrat d’una dona en la seva maduresa, és a dir, plenitud: moral, psicològica, física i sexual. I, lligada a la trama principal, bàsica, n’hi ha una altra, més elaborada, per on s’introdueix el misteri, la intriga, fins i tot l’esotèric. És una obra amb una intenció molt clara, però enriquida amb múltiples matisos que fan que funcioni a tots nivells i pugui satisfer les expectatives d’un públic molt ampli. Molt recomanable, doncs.



Jesús Aumatell, juny de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada