Podeu llegir la novel·la on-line
Amb La cinquena estació Prudenci Reguant realitza una
novel·la iniciàtica, la lectura de la qual ha de commoure pregonament el
lector. Dividida en dues parts simètriques i complementàries (com les dues
cares d’una mateixa moneda), hàbilment s’hi conjuguen vida i imaginació,
memòria i fantasia.
El llenguatge, que és alhora àgil i senzill, descriptiu i
poètic, s’adequa perfectament a l’itinerari d’uns personatges a la recerca
d’ells mateixos; un itinerari que és interior i exterior alhora, físic i
espiritual, real i màgic... Un viatge que ens trasllada de Barcelona a la costa
empordanesa, de París a la Provença, seguint els passos d’uns sers profundament
humans, que en la seva recerca de la plenitud i l’amor, hauran d’enfrontar-se
amb l’alienació i l’oblit.
En definitiva, una novel·la
senzillament impressionant.
Ara (novembre de 2013), mentre la revisava per a l’edició
digital (calia corregir-hi errors ortogràfics que enlletgien el text), he
anotat el següent:
Una novel·la de pèrdues, de renúncies, d’adéus que es
perpetuen clavats a la memòria com nafres que mai no acaben de sanar. A l’inici
hi ha el trencament, i el dolor del trencament aboca a la recerca d’allò mateix
que queda enrere, perquè el que s’abandona o es perd és el que el que es
necessita, però el que es necessita ens immobilitza. El camí de l’allunyament
és el de la tornada.
El paradís perdut, retrobat, tornat a perdre...,
reiteradament perdut i retrobat. Potser és aquesta, la cinquena estació que es
busca: el moment d’una epifania. Sabent, però, que no és res més que un moment
efímer, que ens deixa amb més set encara.
La cinquena estació és la manifestació tangible d’un més
enllà, que no és d’aquest món de cap altra forma que en el seu buit, la seva
absència. Sentir tan pregonament la presència d’aquest buit en la matèria
tangible com per voler-ne destil·lar l’essència, o, si més no, fondre’s amb
ella, aquesta és la recerca de La cinquena
estació.
Sobre la portada de l’edició: el mateix Prudenci me la va
fer arribar, ell mateix l’havia dibuixada, a partir de
la descripció de l'escut d'armes que figura al final de la novel·la:
“Al damunt del tron hi lluïa un escut. Me’l vaig
mirar atentament, car tenia quelcom que em cridava l’atenció. Tenia unes línies
de color violeta en el quart dret superior tallades en lapislàtzuli, i en
l’esquerda dues estrelles, l’una en fons d’or, l’altra en atzabeja. Al quart
inferior esquerre hi lluïa una maragda magnífica amb la inscripció verdes
illes altes, i al dret un drac d’ametista jeia dominat per tres roses de
robí clavades a la gola a tall de llança, sobre un fons de metre blanc.”
Seguiu la pàgina Prdenci Reguant al Facebook (creada i gestionada per emboscall).
Per més informació sobre la gestió d'arxius EPUB, visiteu la pàgina web d'Emboscall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada